Les mesures de la nova Llei pel Dret a l’Habitatge corren el risc de ser insuficients per no atacar l’arrel del problema, adverteix l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU).
Pel que fa a la limitació del preu de lloguer, encara que podria servir per a estabilitzar els preus a curt termini, obliga els propietaris d’habitatges en lloguer a assumir la major part del cost de la falta d’accés a un habitatge assequible, en carregar amb costos que sí que estan sotmesos a la inflació, com molts dels derivats de la comunitat de propietaris, reparacions o assegurances. I molts dels propietaris depenen en gran part d’aquest ingrés per a la seua economia familiar, a més de que el 44% declara ingressos anuals inferiors als 21.000 euros. A mitjà termini, es poden generar efectes contraris: que els preus no arriben a un punt d’equilibri, amb el que es pot instal·lar de manera permanent l’escassetat de lloguer.
OCU celebra que la nova llei potencie el lloguer social, però la mesura arriba tard i tardarà anys a ser efectiva. Com defensem des de fa anys, hauria d’impulsar-se més l’habitatge social. L’actual parc públic d’habitatge social a penes arriba a una cobertura del 1,6% de les llars espanyoles i hauria de multiplicar-se per cinc per a acostar-se a la mitjana europea.
Tot això hauria d’enquadrar-se en un context de seguretat jurídica que impulse l’oferta per part dels xicotets propietaris, perquè davant les noves imposicions que s’aveïnen, com els recàrrecs en cases desocupades o els canvis en beneficis fiscals dels nous contractes, al costat dels retards en processos de desnonament, alguns arrendadors opten per altres tipus de lloguer diferents al d’habitatge, la qual cosa en última instància perjudica també als qui busquen un habitatge llogat a un preu raonable.
Aquesta informació ha sigut elaborada per un equip d’enginyers, economistes, advocats, estadístics, editors i dissenyadors d’OCU que, en col·laboració amb laboratoris independents, analitzen des de 1975 els principals productes i serveis de consum. El seu treball se sustenta en els principis d’estalvi, qualitat, eficiència i sostenibilitat, però sobretot en la independència que li proporcionen les seues més de 190.000 socis actius.