(EFE).- La Conselleria de Sanitat ha descartat tots els casos sospitosos de Monkeypox (pigota del mico) que quedaven arracades a la Comunitat Valenciana.
Dels tres casos que eren sospitosos d’aquesta malaltia en els últims dies, dijous passat 26 de maig es va descartar el de la província de Castelló i ahir divendres 27 de maig els altres dos existents, un a la província d’Alacant i un altre en la de València.
Segons van informar fonts de Sanitat aquest divendres, en aquests moments no hi ha cap cas sota sospita en la Comunitat Valenciana.
És essencial tallar “com més prompte millor” la transmissió del virus de la pigota del mico, segons un viròleg
Encara que sembla que el virus causant de la pigota del mico (Monkey Pox) presenta uns “símptomes evidents”, no es transmet tan eficientment com altres virus i la seua letalitat s’estima en l’1%, “hauria de preocupar-nos” perquè fins ara no s’havien produït brots a escala global i l’”essencial” és “tallar com més prompte millor” la cadena de transmissió per a evitar la seua propagació.
Així ho ha assegurat en declaracions a EFE-TV el viròleg Rafael Sanjuán, professor titular de Genètica de la Universitat de València, qui assenyala que els xiquets són “més sensibles” a aquest virus que els adults, a diferència del de la *covid, ja que els majors van rebre la vacuna de la pigota, que va deixar d’administrar-se en els anys 70, i estan “bastant protegits” contra aquest.
VIRUS ZOONÒTIC
Segons aquest investigador de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), centre mixt de la Universitat de València i del Consell de Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), és un virus “poc freqüent en humans però té capacitat d’afectar espècies de rosegadors, primats o diferents tipus de mamífers”, i encara que no es “coneix molt bé el *reservorio animal que té, se sap que l’origen és sempre a partir d’ells cap als humans”.
Considera que “hauríem de preocupar-nos” perquè fins hui “no hi ha hagut cap brot d’aquest virus a aquesta escala. Hi ha hagut brots abundants a Àfrica Equatorial i a principis de segle un als Estats Units, però a escala global no s’havia donat el cas. El preocupant ara és aquesta cadena de transmissió que estem veient”.
“No sabem què ha canviat, si hi ha hagut una cadena de transmissió una mica desafortunada que ha fet que, de sobte, hi haja moltes persones contagiades de colp, o si el virus pot haver modificat alguna propietat, encara que sembla que no perquè les seqüències que s’han tret fins ara són bastant similars a les del virus ja conegut”, assenyala.
Tampoc es coneix, apunta, “si podria haver-hi algun reservorio animal que no estiga només a Àfrica, sinó que haja eixit d’allí i això puga donar-nos més contacte amb el virus. Ara mateix tots són preguntes i l’essencial és tallar com més prompte millor la cadena de transmissió per a evitar que es propague, evidentment”.
SÍMPTOMES EVIDENTS I TRANSMISSIÓ
Al seu judici, “el bo que en principi té aquest virus és que sembla que els símptomes són molt evidents”, encara que té un període d’incubació d’una o dues setmanes en els quals hi ha “una finestra de transmissió molt difícil de controlar”, i que “no es transmet tan eficientment com uns altres”.
Així, explica, es podria tractar de tallar la cadena de transmissió mitjançant una “estratègia d’anell” que suposa anar traçant contactes per a aïllar-los o administrar-los vacunació, encara que descarta que haja d’haver-hi una “vacunació a escala massiva”.
Assenyala que encara que ara estem “més alerta” i hi ha “més vigilància” arran de la pandèmia de covid-19, hi ha factors que poden ajudar al fet que existisca més risc de zoonosi, com el canvi climàtic, que vaig poder ajudar al fet que els insectes, que estan cada vegada en latituds més altes, puguen facilitar la transmissió dels virus.
També indica que s’haurien de “revisar” uns certs costums i portar un major control en l’alimentació a partir d’animals salvatges, així com tindre en compte altres factors com la globalització o el transport a gran escala, que “afavoreix que el virus es propague”.
CONTAGI PER CONTACTE ESTRET
Respecte al contagi del virus del mico, assenyala que en principi és per contacte estret entre persones, encara que precisa que no és un virus que estiga adaptat en humans, a diferència del de la pigota clàssica.
El Monkeypox “té en principi una transmissió una miqueta menys eficient però cal estar sempre alerta, perquè pot haver-hi vies de transmissió que no estaven caracteritzades i permeten que el virus es propague millor del que pensàvem”.
“Per fortuna -subratlla- sembla que el virus que s’ha propagat és el menys virulent” i s’estima la mortalitat entorn de l’1%, encara que “tampoc és una cosa menyspreable i depén de la gent que s’infecte”. En la pigota clàssica, recorda, el percentatge era del 30%.
Sanjuán aclareix que no és específicament un virus de transmissió sexual: “Sí que ho és de transmissió per contacte estret i, evidentment, inclouria la sexual, però -adverteix- no hauríem d’estigmatitzar a cap grup, simplement conéixer el que ha passat i evitar que la transmissió es puga continuar estenent”.