La Conselleria de Sanitat ha reforçat la vigilància i el control de malalties transmeses per vectors com ara mosquits, flebòtoms i caparres, després d’implantar la seua Xarxa de Vigilància Entomològica de la Comunitat Valenciana. L’establiment d’esta xarxa constituïx un avanç estratègic per a la detecció precoç de riscos emergents i la capacitat de resposta enfront de malalties vectorials en un context epidemiològic complex i dinàmic.
La posada en marxa d’esta xarxa de vigilància en salut pública suposa una ampliació del Programa de vectors de rellevància en salut pública desenrotllat des de 2015 per a la vigilància del mosquit tigre (Aedes albopictus), en un context marcat per factors com el canvi climàtic, la globalització i la capacitat d’adaptació dels artròpodes a entorns canviants, circumstàncies que afavorixen l’aparició i la reemergència de malalties transmeses per vectors.
La xarxa de vigilància es basa en un sistema de monitoratge actiu i passiu orientat a avaluar la presència de vectors, estimar la seua densitat poblacional i detectar de manera precoç la possible circulació de patògens amb impacte sobre la salut de la població.
Durant 2025, esta xarxa ha permés capturar un total de 40.201 exemplars de rellevància en salut pública. Per a això, s’han establit 41 punts de mostreig per a mosquits, 112 ovitrampes, 6 paranys específics per a simúlids i 21 per a flebòtoms, distribuïts en entorns urbans, periurbans, naturals i riberencs de la Comunitat Valenciana. A més, s’han realitzat 60 mostrejos de caparres mitjançant el mètode de bandera.
Així mateix, el material arreplegat s’analitza mitjançant identificació morfològica i tècniques moleculars com RT-PCR i seqüenciació genòmica, la qual cosa permet detectar la presència de microorganismes d’interés sanitari. Tota la informació generada s’incorpora a una base de dades georeferenciada desenrotllada en col·laboració amb l’Institut Cartogràfic Valencià.
Riscos detectats i accions empreses
Els resultats obtinguts mostren presència de mosquits dels gèneres Aedes i Culex en tots els municipis mostrejats. Les espècies més abundants i àmpliament distribuïdes han sigut la del mosquit tigre (Aedes albopictus) i el mosquit comú (Culex pipiens).
En el cas del mosquit tigre, es va observar un comportament estacional més marcat, amb pics poblacionals en els mesos d’agost i novembre, especialment en municipis de la província de Castelló, com Benicàssim, Almenara i Castelló de la Plana. Per la seua banda, el mosquit comú va mostrar una presència més estable durant tot l’any, amb més predomini en municipis de la província d’Alacant, com ara Sant Vicent del Raspeig.
Quant als flebòtoms, l’espècie més distribuïda va ser Phlebotomus perniciosus, amb més activitat entre finals de juny i principis de juliol, així com durant la primera quinzena de setembre. Els valors més elevats es van registrar en municipis de la província de València, com Benissanó i Teresa de Cofrentes.
Les prospeccions realitzades sobre caparres van mostrar més abundància i diversitat d’espècies en la província de Castelló, especialment en municipis com Cabanes i Ares del Maestrat. L’espècie més abundant va ser Hyalomma lusitanicum, mentres que Rhipicephalus sanguineus va ser la més àmpliament distribuïda.
En les mostres analitzades es van detectar positius de virus Usutu en mosquits comuns arreplegats en municipis com Cabanes i Elx, així com positius de virus del Nil occidental en Culex spp a Castelló de la Plana i Borriana. D’altra banda, cal destacar que no es va detectar la presència d’espècies invasores, de l’estil Aedes aegypti, Aedes japonicus ni Culex perexiguus, d’especial rellevància per la seua capacitat per a transmetre malalties infeccioses i pel seu potencial d’expansió en nous territoris.
Després de cada detecció precoç de resultats positius s’activen els protocols autonòmics enfront de les malalties transmeses per vectors. En estos casos, el servici entomològic que dona suport a la Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat realitza inspeccions en les zones afectades i remet als ajuntaments corresponents informes amb recomanacions específiques per a la vigilància i control vectorial.
A més, des del Servici de Vigilància i Control Epidemiològic es comunica la informació al Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, als servicis assistencials, al Centre de Transfusió de la Comunitat Valenciana i a la Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca per a l’adopció de les mesures oportunes.
350.000 euros a entitats locals
A més, la Conselleria de Sanitat destina 350.000 euros en els pressupostos de la Generalitat per a 2026 per a donar suport a les actuacions municipals de vigilància i control de vectors de rellevància en salut pública, especialment en els municipis amb més afectació. Estes ajudes permetran finançar tractaments i actuacions enfront de mosquits, caparres i altres vectors, i podran desplegar-se directament pels ajuntaments o mitjançant mancomunitats i consorcis. En 2025 es van beneficiar d’estes ajudes un total de 378 municipis de la Comunitat Valenciana.
