
Els rius espanyols enfronten una sèrie d’amenaces que posen en perill el seu equilibri ecològic, com la sobreexplotació, la contaminació, l’ocupació dels seus llits i la proliferació d’espècies invasores. En el marc del Dia Internacional d’Acció pels Rius, ecologistes i experts destaquen la necessitat de millorar la seua gestió i apostar per la restauració fluvial per a garantir la seua supervivència. Malgrat els recents episodis de pluges intenses i desbordaments, la sequera continua sent una de les principals preocupacions. Erika González, coordinadora d’Ecologistes en Acció, adverteix que molts rius tenen cabals molt inferiors als necessaris per al seu bon estat ecològic. “Fins i tot alguns arriben a assecar-se a l’estiu a causa de la sobreexplotació dels recursos fluvials”, assenyala.
El regadiu intensiu i les pràctiques agrícoles i ramaderes generen una contaminació significativa en els llits. Un informe d’Ecologistes en Acció publicat al gener va alertar sobre l’augment dels nitrats en l’aigua potable, afectant un 50% més de municipis en 2023 que l’any anterior. A més, l’ús de plaguicides, com el glifosato, continua sent un problema greu: quasi el 30% dels punts de control d’aigües superficials a Espanya presentaven concentracions superiors als límits permesos en 2021, arribant al 50% en algunes conques com la del Segura.
L’augment de temperatures i la deterioració dels ecosistemes fluvials han afavorit la proliferació d’espècies exòtiques invasores, amb més de 300 detectades en la Península Ibèrica segons el projecte Life Invasaqua. González adverteix que, en alguns casos, l’eliminació d’aquestes espècies ha portat a la destrucció de flora autòctona necessària per a mantindre la salut de l’ecosistema, com ha ocorregut en el riu d’Or a Melilla.
Malgrat la seua capacitat natural per a adaptar-se a fenòmens meteorològics extrems, els rius han sigut modificats i ocupats, reduint el seu marge d’acció. “S’han alterat molts llits, ocupant zones inundables i espais que pertanyen al riu”, explica Lluís Godé, president del Centre Ibèric de Restauració Fluvial (Ciref). Exemple d’això són les recents inundacions a València, on les construccions en àrees naturals del riu han agreujat els danys causats per les pluges.
Godé assenyala que, encara que en alguns casos és difícil intervindre, com en zones amb carreteres o infraestructures ferroviàries, hi ha projectes exitosos de restauració fluvial. En els rius Órbigo i Bernesga, a Lleó, s’han dut a terme iniciatives de recuperació, igual que en el riu Manzanares a Madrid, on la renaturalització ha permés recuperar la vegetació, la fauna i millorar la qualitat de l’aigua. “Hui hi ha molta més sensibilitat sobre la restauració fluvial que fa 30 o 40 anys, quan això semblava una utopia”, conclou Godé. No obstant això, els experts insisteixen en la necessitat de continuar avançant en la protecció i recuperació dels rius per a garantir el seu paper fonamental en l’equilibri ecològic del país.