El futur dels rius a Espanya: Com enfrontar la sobreexplotació i el canvi climàtic?
La consulta per a decidir la llengua base d’ensenyament —castellà o valencià— en els centres educatius de la Comunitat Valenciana ha registrat una participació del 58,61%, amb 339.411 famílies votants d’un total de 579.082 convocades. La majoria dels vots procedeixen de zones valencianoparlants, la qual cosa la Conselleria d’Educació ha qualificat com “un èxit”.
Així ho ha expressat el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, durant una roda de premsa acompanyat pel secretari autonòmic d’Educació, Daniel Mcevoy, i el director general de Coordinació i Política Lingüística, Ignacio Martínez Arrúe. Els resultats de la consulta es publicaran aquest dijous en els centres educatius, i s’obrirà un període d’un mes per a presentar reclamacions.
La votació, dirigida a famílies d’alumnat d’Infantil, Primària i els tres primers cursos de l’ESO en centres públics i concertats, determinarà la llengua base que s’aplicarà a partir del curs 2025-2026.
Per nivells educatius, la participació més elevada s’ha registrat en Infantil, seguida de Primària i, finalment, l’ESO. Per províncies, Castelló lidera la participació amb un 59,81%, seguida de València (58,81%) i Alacant (57,96%). Destaquen comarques com El Comtat (73,28%) i L’Alcoià (70,21%) a Alacant, Els Ports (67,26%) i L’Alt Maestrat (64,55%) a Castelló, i La Vall d’Albaida (66,99%) i la Costera (64,82%) a València.
En total, 239.671 famílies, un 41,38% del cens, no van participar en la consulta.
El conseller Rovira ha destacat que l’objectiu era “escoltar les famílies i permetre’ls triar”, valorant la consulta com “un exercici de democràcia” i criticant el model anterior, en el qual les famílies només comptaven amb un terç de representació en els consells escolars. Segons Rovira, amb l’anterior sistema impulsat pel govern del Botànic “es fomentava l’abstenció” i apostava per un model “d’imposició”, mentre que ara s’aposta per una “política de promoció”.
Entre les principals dificultats detectades, la Conselleria assenyala la falta d’alternatives en municipis amb un únic centre escolar i una sola línia educativa, la qual cosa limita la possibilitat de triar llengua. Com a mesura per a donar resposta a aquests casos, s’ha reduït el nombre mínim d’alumnes necessaris per a obrir una nova línia d’ensenyament, passant de 6 a 4 estudiants.
Quant a les famílies que no van participar en la votació, la distribució de l’alumnat entre línies lingüístiques es resoldrà seguint la normativa específica de cada centre.
Noticias relacionadas
