Mazón insta el Govern a impulsar incentius per a l’electrificació del sector automobilístic
Des de 2001, la velocitat del vent en la superfície de la península antàrtica ha estat disminuint, un canvi que té implicacions significatives en les precipitacions, l’estabilitat del gel marí, el corrent Circumpolar Antàrtic i la formació d’aigües profundes.
Aquesta troballa prové d’un estudi exhaustiu que va analitzar dades arreplegades entre 1979 i 2022, liderat per un equip del Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE-CSIC-UV-GVA), vinculat al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat de València (UV) i la Generalitat Valenciana. L’estudi ha sigut publicat en la revista Atmospheric Research.
L’anàlisi es va centrar en com la circulació atmosfèrica i oceànica ha afectat la velocitat del vent a la regió, considerant la influència de fenòmens com El #Xiquet i el Mode Anul·lar del Sud (SAM). Malgrat la variabilitat observada en el passat, l’estudi destaca una tendència recent de disminució en la velocitat del vent superficial, la qual cosa podria tindre un impacte considerable en el clima de la regió i en el comportament del gel antàrtic.
Noticias relacionadas
