El futur dels rius a Espanya: Com enfrontar la sobreexplotació i el canvi climàtic?
Un grup d’investigadors del sisé Curs d’Arqueologia Cristiana i Visigoda de Riba-roja de Túria (València) ha trobat en el jaciment visigot de València La Vella l’esquelet d’un individu d’entre 7 i 10 anys de l’època tardoantigua, datat d’al voltant de l’any 600 d. C.
La troballa permet documentar el primer habitant de la ciutat tardoantigua de Riba-roja, segons fonts municipals, que assenyalen que este és el resultat de les primeres troballes al juliol, quan els investigadors van trobar el contorn d’un crani mentre excavaven una estada del sector 1000, annexa a la muralla sud del jaciment.
La direcció científica va optar per la cautela i, per a no deixar-ho al descobert, es va tapar perquè la troballa fora degudament excavat i analitzat per Víctor Morcillo, antic alumne del Curs d’Arqueologia, i expert format en la Universitat de Bordeus en el camp de la arqueoantropología -disciplina que estudia les restes humanes antigues, com els esquelets- i que en eixe moment es trobava investigant a França.
La setmana passada es va dur a terme una nova excavació, amb un grup reduït d’arqueòlegs dirigit per Oscar Caldés, de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, i Víctor Morcillo. Durant els treballs van comptar amb l’ajuda d’Itziar Gutiérrez i Auxanne Le Beller.
Gràcies a la seua labor s’ha tret a la llum un esquelet d’un individu d’uns 7 a 10 anys, de sexe indeterminat, segons les fonts, que indiquen que la seua conservació és “relativament bona” i es troba majoritàriament encara en connexió anatòmica.
Segons els experts, el cos va ser enterrat en sentit oest-este, amb el cap mirant al nord, sobre el seu costat esquerre, amb els braços flexionats cobrint-se el rostre i les cames flexionades cap al maluc.
A més, els seus peus i part d’una cama estan tallats per la construcció d’un mur posterior, i les primeres valoracions indiquen que degué ser depositat en una fossa, anterior a una reforma de l’habitatge.
També, per a comprovar si es tractava d’un esquelet aïllat o si hi havia altres voltant, els arqueòlegs van excavar una zona més àmplia i van trobar materials de la segona meitat del segle VAIG VEURE d. C., la qual cosa fa pensar que el xiquet va morir al voltant de l’any 600 per causes que ara com ara són desconegudes.
El motiu del seu enterrament aïllat roman incert, però els investigadors creuen que podria estar associat a la voluntat dels pares de tindre a prop el cos d’un fill que es va anar massa prompte.
Amb l’extracció i neteja de l’esquelet s’obrin diverses vies d’investigació i, després d’una primera anàlisi visual de les restes, els ossos seran traslladats a un centre especialitzat.
Allí es duran a terme anàlisi de laboratori com el de carboni-14, amb el qual els investigadors esperen poder determinar la data exacta en la qual l’individu va morir, o l’anàlisi d’isòtops estables, que permetrà conéixer la dieta diària d’eixa persona. Paral·lelament, es realitzarà una anàlisi genètica per a determinar l’origen de l’individu.
L’alcalde de Riba-roja de Túria, Robert *Raga, ha mostrat la seua gratitud a l’equip d’arqueologia que ha treballat en la zona, i ha dit que esta gran troballa és un avanç en les constatació de València la Vella com un assentament clau d’època visigoda”.
“Ens permetrà obtindre més informació sobre l’origen i creació d’esta ciutat fortificada de caràcter defensiu militar, que va ser habitada en el segle VI”, ha indicat *Raga, qui ha matisat: “El nostre compromís per recuperar i descobrir la nostra història és indiscutible, i per a això continuarem impulsant la investigació i la posada en valor del nostre passat visigot”.
L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i l’Ajuntament de Riba-roja de Túria porten més de deu anys investigant este enclavament visigot, declarat Bé d’Interés Cultural (*BIC) per la Generalitat el mes de maig passat.
Noticias relacionadas
