Una delegació danesa del municipi d’Skive ha visitat la localitat de Llíria
L’Agrupació de familiars de les víctimes del franquisme en les fosses comunes del cementeri de Llíria han procedit aquest dissabte, a partir de les 11.00 hores, a l’acte de presentació i obertura de la segona campanya d’exhumació i intervenció a desenvolupar en el campsant edetà, incloent les fosses comunes dels morts en la guerra civil (1938-1939), a més dels represaliats després d’aquesta. En aquest sentit, s’ha pogut saber que hi ha soldats que van faltar en l’Hospital de Sang i es troben al Cementeri Civil.
Per a l’ocasió s’ha comptat amb la presència de familiars, del diputat de l’àrea de Memòria Històrica de la Diputació de València, Ramiro Rivera, el Coordinador del grup de Memòria Històrica, Matías Alonso i la regidora de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Llíria, Consuelo Morató. A més a més, han acudit l’antic alcalde de Llíria, Manuel Civera, i altres autoritats polítiques de diferents localitats de la comarca del Camp de Túria com l’alcaldessa de Bétera, Elia Verdevío o el cronista de Benaguasil. I és que en aquestes també es troben diversos veïns de Bétera i Benaguasil, entre altres poblacions.
Morató ha volgut donar les gràcies a tots els representants polítics de la comarca que han assistit a l’acte, “deixant de costat els colors i posant de relleu la dignitat de les persones”.
Per la seua banda, Ramiro Rivera ha destacat la importància de continuar donant suport per part de les institucions a la recuperació de la memòria i a les famílies de les víctimes.
El president de l’Agrupació de Familiars i Víctimes del Franquisme ‘Cementeri de Llíria’, Sergio García ha indicat que era “un dia molt important i especial” en el qual els familiars de les víctimes “han pogut veure com van avançant els treballs d’exhumació” de les fosses comunes situades en el Cementeri de Llíria.
L’acte s’ha realitzat a peu de fossa en el Cementeri de Llíria. Així, en aquesta presentació han estat present familiars de represaliats del franquisme que mantenen l’esperança de trobar els cossos dels seus sers estimats en alguna de les 11 fosses situades en aquest cementeri per a poder “descansar” i “tancar ferides”, així com de “donar una sepultura digna” als morts i “completar el duel”.
Durant l’acte s’ha procedit a un minut de silenci en memòria de les víctimes del Franquisme. Després d’aquest minut de silenci, alguns familiars han llegit uns escrits, per a destacar la seua lluita perquè els seus familiars puguen ser trobats i s’enterren de manera digna.
La segona fase dels treballs d’exhumació dels cossos afusellats i enterrats en fosses comunes en el cementeri de Llíria ha donat com a resultat la localització de sis víctimes de la repressió franquista, dels més de 100 cossos que s’estima es troben enterrats en aquest lloc. En aquest sentit, per a finalitzar l’acte, l’arqueòloga de l’Associació Científica ArqueoAntro encarregada de dur a terme els treballs de camp, Inés Blay i Gil, ha explicat alguns detalls dels resultats del treball durant aquests mesos.
Noticias relacionadas
