En la matinada d’aquest dissabte 26 de març al diumenge 27 de març tindrà lloc el primer canvi d’hora de l’any 2022. En aquesta ocasió, s’avançarà una hora el rellotge i a les 02.00 hores de la matinada seran les 03.00 hores. Per tant, dormirem una hora menys. D’aquesta manera es donarà entrada al nou horari d’estiu de cada any.
Així, els dies seran més llargs i començarà el dia i fosquejarà més tard fins a l’estació de tardor.
La modificació horària de primavera s’aplica en tots els països de la Unió Europea (UE), complint amb la Directiva Europea 2000/84/CE.
Amb el canvi d’hora es pretén contribuir a el estalvi energètic en aprofitar durant més temps les hores de llum solar en els horaris de treball i reduir així el consum elèctric.
La Comissió Europea considera que el consum d’energia no és l’únic aspecte positiu, sinó també subratlla altres impactes sobre sectors com el transport, les comunicacions, la seguretat viària, les condicions de treball, les maneres de vida, la salut, el turisme o l’oci.
No obstant això, hi ha detractors a aquesta mesura. Per això, en 2018 es va plantejar la proposta d’eliminar el canvi d’hora i es va iniciar un procés que, si bé considerava suprimir aquest canvi en 2019, els Vint-i-huit d’aquell moment van considerar que la iniciativa era prematura i es va ajornar la decisió.
No obstant això, encara que aquest canvi horari es realitza en tota la Unió Europea, el Parlament Europeu va sol·licitar l’any passat a tots els països membres que posaren fi a aquesta alteració a partir de l’any 2021. Així, cada país podria triar lliurement si desitja mantindre l’horari d’estiu o el d’hivern.
El debat sobre aquest ajust ha estat vigent durant diversos anys i finalment es va aprovar amb 410 vots a favor, 197 en contra i 51 abstencions després d’una proposta de la Comissió Europea per una consulta pública realitzada en 2018.
En el cas d’Espanya, es va crear un comité d’experts per a l’avaluació de l’impacte que tindria per al país suprimir el canvi horari. En 2019, un informe de la comissió va detallar que el debat entre els experts “no és unànime ni concloent”.