Comença el curs escolar 2024-2025 en la Comunitat Valenciana amb 807.570 alumnes i crítiques per part de l’oposició
Un informe de les universitats públiques analitza els pros i els contres de la jornada laboral de quatre dies en determinades condicions i amb l’impuls i el lideratge de l’Administració valenciana.
Labora ha acollit la presentació de les publicacions d’Avalem Territori ‘Estratègies per a l’ocupació des del territori valencià’ i ‘La reducció de la jornada laboral’, un acte que ha comptat amb la clausura del conseller d’Economia Sostenible, Comerç i Treball, Rafa Climent, i la presència dels investigadors i les investigadores que han participat en el projecte, així com dels agents socials.
Climent ha assenyalat que la reducció de la jornada “és un debat que s’ha obert des de l’Administració” i ha assegurat que “només es pot fer de la mà i amb el consens dels agents socials i econòmics”.
El coordinador del projecte acadèmic d’Avalem Territori, Jorge Hermosilla, ha explicat que, des de la Universitat de València, la Universitat Jaume I i la Universitat d’Alacant, amb la publicació ‘La reducció de la jornada laboral’ es volen “donar les claus i els arguments” que permeten oferir un debat sobre l’oportunitat de la reducció de la jornada.
En la publicació han participat tres equips d’investigació de les tres universitats que han fet “una fotografia sobre la situació actual”, segons Hermosilla. L’assaig s’ha dut a terme en catorze comarques i s’han entrevistat representants de les organitzacions sindicals i de l’empresariat valencià.
Hermosilla, que ha conclòs que la reducció de la jornada “és factible sempre que l’Administració lidere el projecte”, ha assenyalat que hi ha alguns factors que poden suposar un “fre”, com la grandària reduïda de la majoria d’empreses valencianes. “És fonamental treballar en l’organització del treball, la formació, els processos innovadors i la flexibilització”, hi ha afegit.
Ajudes Labora
Rafa Climent ha confirmat que, en breu, es posaran en marxa les ajudes de Labora per a fer costat a les empreses que se sumen a la jornada laboral de quatre dies durant el primer, el segon i el tercer any. Així mateix, ha aclarit que es tracta d’un projecte voluntari que pretén que “treballant menys puguem ser més productius i generar més ocupació”.
“La transformació del mercat laboral també requereix explorar camins nous en l’organització del treball, que permeten conciliar la vida personal dels treballadors i les treballadores amb la productivitat empresarial, i aprofitar la innovació i les noves tecnologies”, ha indicat.
Climent s’ha mostrat segur de la viabilitat del projecte. “De fet, des de fa mesos estem mantenint contactes amb empreses que puguen estar interessades, ens hem reunit amb la patronal i els sindicats i hem preparat un projecte pilot per a ajudar les empreses en aquest període de transició, que pot durar fins a tres anys”, ha indicat.
Per al conseller d’Economia, la clau és “ser capaços de canviar la manera de treballar en algunes empreses, de ser més eficients”. “D’aquesta manera sí que es podria reduir la jornada laboral sense que l’empresa veja minvada la seua competitivitat”, ha aclarit.
Innovació territorial
D’altra banda, s’ha presentat també la publicació ‘La innovació territorial de l’ocupació a la Comunitat Valenciana’. Les tres universitats han analitzat els processos d’innovació que condicionen favorablement el desenvolupament de sectors econòmics relacionats amb determinats territoris de la Comunitat Valenciana. L’objectiu general de les dues publicacions és la identificació de les relacions entre els processos d’innovació, l’economia arrelada en el territori i el balanç del mercat laboral resultant.
Climent ha posat l’accent que aquesta publicació “constitueix un instrument de coneixement de totes les realitats territorials i de com està conformat el teixit productiu i les oportunitats que poden sorgir en cada territori per a la millora de l’ocupabilitat de qualitat”. Així, segons ha detallat, analitza altres territoris i sectors econòmics com, per exemple, la citricultura a la Plana de Castelló o a la Ribera, la viticultura al Vinalopó, el clúster automobilístic, la indústria de l’interior de Castelló o el sector digital d’Alacant i voltants, així com el desenvolupament socioeconòmic al voltant de parcs naturals com el Penyagolosa o las Hoces del Cabriel.
Noticias relacionadas
