Ahir dissabte, 11 de desembre, va tindre lloc l’acte d’obertura dels treballs d’exhumació en la Fossa 126 de Paterna. En ella, es troben dos veïns de Bétera y Llíria, segons indiquen els llistats registrats. La intervenció en la fossa 126 del cementeri de Paterna pretén localitzar al voltant de 170 víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista procedents de cinc “saques” dels afusellaments que es van produir entre els mesos d’agost i setembre de 1940.
La Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica ha destinat 447.700 euros als treballs de recerca, localització, delimitació, exhumació i estudi antropològic en la fossa més gran del territori valencià.
Es tracta de la segona intervenció que es realitza en aquesta fossa que ja va ser intervinguda parcialment l’any 2012. Uns treballs que van ser promoguts per les germanes Josefa i Carmen Celda Soler, per a exhumar les restes del seu pare, José Celda Beneyto, de Massamagrell que va ser afusellat el 14 de setembre de 1940. Al seu torn, durant aquesta intervenció es va poder enterrar les restes de 42 persones, 38 de les quals eren veïnes de Massamagrell afusellades el mateix dia que José Celda.
La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, va assistir ahir dissabte a aquest acte d’homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme a Paterna, coincidint amb el citat començament dels treballs d’exhumació de la fossa 126.
També van assistir a l’acte el director general de Qualitat Democràtica, Iñaki Pérez Rico; el diputat de l’àrea de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius; així com familiars de les víctimes, representants d’associacions de familiars i entitats memorialistes. L’acte va comptar al seu torn amb la presència de representants municipals de localitats de procedència de les víctimes com Massamagrell, Llíria, Bétera, Alcàsser, Xàtiva, Albal, Manises, Oliva i València, entre altres.
Pérez Garijo va lamentar que 81 anys després “encara hi ha qui voldria que no excavem aquesta terra perquè no ho estimen prioritari”, una qüestió que la consellera ha considerat “urgent” per a restaurar la decència d’un país o fer una mínima reparació quan el temps de la vertadera justícia ja va passar amb la desaparició física dels botxins.