
Després de la presentació del projecte per part de la regidoria de Turisme, dirigida per Xavier Jorge, la Conselleria ha atorgat l’import total sol·licitat per Vilamarxant per a actuar sobre estos béns patrimonials que es troben en el terme municipal.
Segons avança l’alcalde Xavier Jorge, esta subvenció permetrà “restaurar els catxirulos i aljubs per a recuperar els que en pitjors condicions es troben en el territori”.
“Aquests treballs complementen els realitzats l’any passat quan es van catalogar els catxirulos i aljubs gràcies a una subvenció autonòmica i de la inversió de l’Ajuntament de Vilamarxant amb els seus propis fons”, ha agregat el primer edil.
I és que el projecte inclou la neteja de la vegetació i la retirada d’intervencions desafortunades que han provocat la pèrdua de la identitat de la tècnica constructiva o la quasi desaparició de l’element.
Així mateix, es treballarà en la reconstrucció de les cúpules caigudes per a garantir la seua estabilitat, i l’estabilització dels elements que posen en risc l’estabilitat de l’element i, fins i tot, fan imminent el seu esfondrament.
L’aprofitament de la pedra va arrelar en la prehistòria, com a eina o material per defensar i fer més còmoda la caverna. En el neolític, el pas de l’economia de caçadors-recol·lectors a la d’agricultors i pastors modifica la noció del territori i provoca canvis en el paisatge, transformat en espai productor d’aliments. La dependència dels cicles naturals vincula l’hàbitat de manera permanent al control de les àrees d’explotació, sedentarisme que substitueix el nomadisme de l’horda caçadora del paleolític, errant en amplis espais cinegètics. La pedra seca comença a configurar l’assentament estable, l’habitatge com a espai íntim i confortable. Amb una cronologia mil·lenària, les civilitzacions del Pròxim Orient van irradiar sobre el Mediterrani occidental, en les invasions successives, l’agricultura primerenca, la domesticació d’animals i les tècniques constructives.