Quatre detinguts, de 15 a 17 anys, per l’agressió sexual a dos menors a Burjassot
Hui dilluns 16 d’agost, Olocau ha preparat diverses activitats.
En primer lloc, hi haurà un “Cantatitelles”. A les 20:00 hores, en la Plaça Major.
S’obriran les portes a les 19:30 hores i se seguiran les recomanacions de les autoritats sanitàries amb l’aforament limitat al 75%, presa de temperatura i l’obligatorietat de portar mascareta.
I d’altra banda, les 22:30 hores, a l’Auditori de la Carrasca (Avinguda Font del Frare) es durà a terme un concert del grup Perdido.
Les portes s’obriran a les 22:00 hores i recordem que hi haurà aforament limitat al 75%, presa de temperatura i obligació de portar mascareta.
“Els més veterans del lloc potser es recorden de Perdut i l’Octubre *Band; uns altres potser només tenen un vague record d’aqueix nom i s’estiguen preguntant si són una mateixa cosa. Deia el filòsof que no es banya un dues vegades en el mateix riu. De manera que el més exacte seria dir que sí, que són ells, però degudament actualitzats, canvi, evolució, maduresa mitjançant. Criden-ho com vulguen.
I a res que un bussege per la xarxa de xarxes, donarà amb els seus dos anteriors treballs: ‘Tota Via’ (2010) i ‘Albatros Errant’ (2014), amb el que no li serà difícil fer els números. Han fet falta sis anys (no sols temps els separa) perquè tornàrem a saber d’ells. ‘Llençols i carnestoltes’ posa fi a aquesta espera.
Així, torna Perdut a primera línia de foc amb un disc gravat en directe, que és com es pren el pols a les cançons i es registren totes les seues emocions i la seua frescor, amb tota la banda executant i sonant a l’uníson sota l’atenta mirada de *Facundo *Novo als comandaments dels Novoestudios (i Tomás Moreno a les mescles i *mastering). Un treball elegant, seré i pròxim, on hi ha jazz, sí, però moltes coses més. Hi ha grups, artistes, projectes als quals el Mediterrani se’ls escapa per les costures. Aqueix és, també, el cas de Perdut. Ortodoxos i acadèmics, demostren també ser permeables al seu passat i al seu present, a les seues arrels i als vents que els bressolen, a totes aquestes fragàncies que es colen per les escletxes del local d’assaig o arriben en la cua de les muses i dicten així les composicions. Hi ha jazz, però també hi ha llatina; hi ha *caribe, però també hi ha costa aquest (la nostra, no se’m vagen a confondre). Set composicions pròpies demostren el que s’ha dit i dues versions més ho confirmen, portant al seu terreny i reinterpretant en llenguatge perdut ‘*Pra *Você Donar o *Nome’ de *Tó *Brandileone i el ‘Don’t Think Twice, It’s All Right’ de Bob Dylan. No crec que hi haja millor o més clara declaració d’intencions, no?
I si amb això no els he venut el disc, deixen-me afegir un parell d’extres: una prima track amaga el vídeo de la cançó que dona títol al disc i la portada és una aquarel·la original de qui és el baixista i contrabaix de la banda: Miguel Óscar Verdú, en un deliciós disseny en *digipack de clara inspiració vintage.
Com sol dir-se: ha valgut la pena l’espera.”
Javier Pérez presenta i dirigeix el programa radiofònic El Club d’Amics del Crim en Ràdio Klara 104.4 FM Veure menys.
I a res que un bussege per la xarxa de xarxes, donarà amb els seus dos anteriors treballs: ‘Tota Via’ (2010) i ‘Albatros Errant’ (2014), amb el que no li serà difícil fer els números. Han fet falta sis anys (no sols temps els separa) perquè tornàrem a saber d’ells. ‘Llençols i carnestoltes’ posa fi a aquesta espera.Així, torna Perdut a primera línia de foc amb un disc gravat en directe, que és com es pren el pols a les cançons i es registren totes les seues emocions i la seua frescor, amb tota la banda executant i sonant a l’uníson sota l’atenta mirada de *Facundo *Novo als comandaments dels Novoestudios (i Tomás Moreno a les mescles i *mastering). Un treball elegant, seré i pròxim, on hi ha jazz, sí, però moltes coses més. Hi ha grups, artistes, projectes als quals el Mediterrani se’ls escapa per les costures. Aqueix és, també, el cas de Perdut. Ortodoxos i acadèmics, demostren també ser permeables al seu passat i al seu present, a les seues arrels i als vents que els bressolen, a totes aquestes fragàncies que es colen per les escletxes del local d’assaig o arriben en la cua de les muses i dicten així les composicions. Hi ha jazz, però també hi ha llatina; hi ha *caribe, però també hi ha costa aquest (la nostra, no se’m vagen a confondre). Set composicions pròpies demostren el que s’ha dit i dues versions més ho confirmen, portant al seu terreny i reinterpretant en llenguatge perdut ‘*Pra *Você Donar o *Nome’ de *Tó *Brandileone i el ‘Don’t Think Twice, It’s All Right’ de Bob Dylan. No crec que hi haja millor o més clara declaració d’intencions, no?
I si amb això no els he venut el disc, deixen-me afegir un parell d’extres: una prima track amaga el vídeo de la cançó que dona títol al disc i la portada és una aquarel·la original de qui és el baixista i contrabaix de la banda: Miguel Óscar Verdú, en un deliciós disseny en *digipack de clara inspiració vintage.
Com sol dir-se: ha valgut la pena l’espera.”
Javier Pérez presenta i dirigeix el programa radiofònic El Club d’Amics del Crim en Ràdio Klara 104.4 FM Veure menys.
Noticias relacionadas
