La directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, ha inaugurat fa uns dies la reproducció del mosaic ‘Els dotze treballs d’Hèrcules‘ a Llíria. Es tracta d’una rèplica de l’original, realitzat per l’escultor Rodolfo Navarro.
Acompanyada per l’alcalde de Llíria, Manuel Civera, ha visitat aquesta reproducció d’unes dimensions de 5,50 per 4,50 metres que està confeccionada amb milers de tessel·les de fins a dos centímetres emmarcades per una sanefa de motius vegetals.
El mosaic original va ser trobat en aquest habitatge en 1917 i posteriorment va ser venut pel seu propietari al Museu Arqueològic de Madrid, on es troba exposat actualment. Dins de l’actuació d’instal·lació de la rèplica, en el mateix punt on es va trobar, s’ha procedit a fer accessible el jardí historicista de Francisco Porcar i la sala de la ‘domus’.
Han recorregut diferents zones patrimonials del municipi com la recent troballa trobada en les obres d’ampliació de les instal·lacions de la Va unir Musical, que s’ha integrat com un futur espai visitable.
Es tracta d’un recinte funerari d’una família romana del segle I d. C., que consta de dos mausoleus i un cenotafio, tomba sense cap cadàver en el seu interior. A més, es va trobar un joc de fitxes de pasta de vidre per a jugar al ‘ludus latrunculorum’, conegut popularment com ‘el joc dels lladres’, que els agradava molt als legionaris.
La visita al municipi ha començat en els Mausoleus Romans, jaciment, declarat bé d’interés cultural (BIC), que es tracta d’un monument funerari del segle I, manat construir pel llibert Clodio Euthyco per a ell i la seua dona Clodia Natal, i que es troba en una construcció integrada des de 1999 en un edifici d’habitatges com a espai arqueològic visitable. Representa una de les mostres més significatives del món funerari romà tant pel seu bon estat de conservació com per a poder recrear el ritual associat a ell.
La visita ha continuat en un altre BIC, el Santuari Oracular i Termes de Mura, amb l’última intervenció en les termes femenines realitzada l’any passat i que ha permés també la reconversió de la palestra esportiva amb un nou espai per a usos culturals. Amb una superfície de 3.600 metres quadrats, constitueix un dels conjunts arquitectònics més singulars i importants de la Hispània romana, amb un estat de conservació excel·lent.