L’àrea municipal de Cultura de Bétera ha organitzat l’exposició fotogràfica “Auschwitz-Birkenau silenci, dolor i mort” del fotògraf Juan José Todolí. Aquesta s’inaugurarà el pròxim dimarts, 13 d’abril, en l’edifici de l’antic Ajuntament del municipi (C/ Major, 12), a les 19.00 hores.
La mostra romandrà oberta al públic fins el pròxim 30 d’abril, en horari de 18.30 a 20.30 hores.
Aquesta exposició també ha comptat amb la col·laboració de la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València amb la cessió de materials com ara un enorme monòlit de 3 metres d’altura que recull els noms dels 678 valencians víctimes del nazisme i tríptics que acompanyaran aquesta exposició fotogràfica i convertiran l’antic Ajuntament de Bétera en un lloc de convivència entre el passat i el present per a mantindre viu el record de la història de les víctimes de l’Holocaust.
En aquesta mateixa línia, el pròxim dissabte 17 d’abril a les 10.00 hores, Bétera retrà homenatge als veïns: Francisco Ten Campos, José Ten Campos, Vicente Miralles Aloy i Eduardo Campos Falomir, els qui víctimes del nazisme i presos en camps de concentració, romandran en la memòria de tot el municipi gràcies a la col·locació d’un monòlit al jardí del c/ La Pau.
Jorge Alonso Berzosa, ex director del col·legi Parroquial Marques de Dos Aigües i director del Centre d’Estudis Locals de Bétera, ha dedicat el seu temps a descobrir i conéixer la vida d’aquests quatre veïns.
L’acte estarà amenitzat per un conjunt de músics del Centre Artístic Musical de Bétera.
Per a posar-nos en context, cal recordar que en el ple del passat 13 de febrer de l’any 2020, la corporació municipal de Bétera va aprovar una moció, presentada pel citat veí Jorge Alonso, per a retre homenatge el 28 de març de 2020 als quatre veïns del municipi que van estar presoners en els camps de concentració nazis i una placa en un carrer o parc públic amb els seus noms, així com exposició fotogràfica. No obstant això, la crisi sanitària per la Covid-19 no va permetre que es duguera a terme aquest acte durant l’any 2020. Un any després i complint amb les mesures sanitàries establides, es duran a terme aquest actes i accions previstes.
I és que, tal com es plasmava a la moció aprovada, es pretén que “quede eterna memòria del seu record per a honrar el seu defensa de les llibertats i de la República i perquè mai tornen a repetir-se els fets que van donar lloc a les seues morts”. Qui presentava aquesta proposta indicava en el text que “compta amb l’esperança que se siga capaç de rememorar sense rancors, ni ressentiments o odis perquè sols així s’haurà recuperat de veritat una memòria que romania dividida”.