La pandèmia de la coronavirus tornarà a deixar en 2021 a València sense les Falles per segon any seguit. Es tracta d’una situació similar a la que va ocórrer en la Guerra Civil Espanyola, encara que llavors les emblemàtiques festes valencianes es van cancel·lar tres anys seguits, de 1937 a 1939.
Març de 2021 serà la setena vegada en la història en la qual els carrers de la ciutat no es decoren amb els centenars de monuments que cada any es “planten” a l’espera el foc purificador del dia de San José, el 19 de març, per a cremar l’art efímer en forma de sàtira i ironia que decora la ciutat durant cinc dies.
L’alcalde de València, Joan Ribó, ha admés aquest dijous, a falta de dos mesos de la celebració de la festa fallera, que les Falles no es podran celebrar aquest mes de març, i que caldrà esperar a “una situació més convenient”.
En 2020, el primer estat d’alarma per la pandèmia es va decretar al març, el mes faller per excel·lència, just quan s’havia d’iniciar la setmana gran (del 15 al 19 de març) d’unes festes declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat, sobre les quals els dies previs se cernia l’ombra d’una suspensió que va arribar en l’últim minut, la nit del 10 de març.
Amb molts monuments a mig muntar, sobretot els de les Falles de la secció d’Especial i la de la plaça de l’Ajuntament, els monuments es van guardar en els tallers o en les instal·lacions de Fira València i La Marina a l’espera de poder cremar-se al juliol, mes a què inicialment es va posposar la festa, encara que l’evolució de la pandèmia ho va impedir també.
En aquest inici d’any, amb les xifres de contagis, morts i incidència de la coronavirus disparades, el pràcticament inevitable anunci que en 2021 també s’ajornen les Falles de març ha arribat un parell de mesos abans, encara que igualment deixa desolat als sectors implicats en la festa, ja en manera agonitzant.
La impossibilitat de celebrar actes multitudinaris a causa de la situació de transmissió comunitària generalitzada i sostinguda del virus ha portat a l’alcalde de València a confirmar ja el que era una secret a veus, encara que hi ha els qui encara volien mantindre les esperances.
L’any passat, València va obrir en parèntesi després d’un període de 81 anys ininterromputs de festa de les Falles, encara que durant aquestes més de huit dècades sí s’havien suspés actes concrets, normalment per adversitats meteorològiques o successos com els atemptats del 11-M de 2004 a Madrid.
Al costat de la pandèmia i la Guerra Civil, altres circumstàncies van deixar anteriorment a la ciutat sense les seues festes patronals, com una taxa que els veïns es van negar a pagar per considerar abusiva en 1886, i la declaració de guerra de Cuba (1896).
De fet, aquesta última va ser la primera suspensió oficial de la festa josefina: en 1896, el governador civil de València va declarar l’estat de guerra per l’enfrontament bèl·lic d’Espanya amb els Estats Units en la coneguda com a guerra de Cuba, i es va decidir suspendre les Falles a dos dies del seu inici.
També es van suspendre les festes durant els anys 1937, 1938 i 1939 amb motiu de la Guerra Civil espanyola, mentre que les de 1936 es van celebrar sense cap problema al març, ja que l’alçament es va produir el 17 de juliol.
Com la Guerra Civil va acabar l’1 d’abril de 1939, tampoc aqueix any, per cinquena vegada en la història -la quarta provocada per una suspensió pròpiament dita- es van plantar monuments fallers pels carrers de València.
No obstant això, la primera referència que els monuments fallers no es van plantar als carrers es remunta a 1886, encara que en aqueixa ocasió va ser una decisió individual dels propis fallers, que es van negar a pagar la taxa de 60 pessetes que es cobrava com a cànon des de 1851 per plantar els cadafals en la via pública.
De tota manera, segons compten els documentalistes, hi ha constància que aqueix any es van plantar dues falles de manera privada en patis interiors i que ningú va visitar, però cap pels carrers de la ciutat.