El Govern i les comunitats es reunisquen aquest dimecres per a tractar de definir el tancament del curs escolar després de la clausura de les aules pel coronavirus i decidir si s’avalua la formació no presencial dels alumnes, així com els continguts i el format de la prova d’accés a la Universitat (EBAU), entre altres assumptes.
Segons les previsions, les perspectives davant la finalització del curs 2019-2020 en el context de la situació sanitària creada per la COVID-19 centraran la reunió que la ministra d’Educació, Isabel Celaá, i el d’Universitats, Manuel Castells, mantindran amb els respectius consellers autonòmics.
El passat 25 de març, Celaá es va reunir per última vegada amb els responsables educatius de les comunitats en una trobada en el qual es va decidir celebrar entre el 22 de juny i el 10 de juliol la EBAU en la seua convocatòria ordinària i abans del 10 de setembre en l’extraordinària, així com canviar el seu model i contingut per a “no perjudicar a ningú”, segons va explicar la ministra.
En la trobada de hui, Govern i comunitats hauran de determinar “les circumstàncies del moment” i “veure com transitem el final del curs”, sense que cap alumne el perda per la pandèmia.
Per part seua, Castells i els consellers hauran de definir com s’acabarà el curs -la majoria de les universitats ja han comunicat que es farà de forma no presencial-, així com el mètode d’avaluació dels estudiants si no es tornen a obrir les aules.
En la seua última reunió, el Consell Escolar de l’Estat (CEE), el màxim òrgan consultiu en matèria educativa, va demanar que s’evitaren les repeticions de curs, que es mantinguera el calendari escolar aprovat a principi del mateix i que s’avaluara l’impartit en classe i “online”, segons les circumstàncies de cada alumne perquè cap es veja perjudicat per la bretxa digital.
Un document que representa a tota la comunitat educativa i que podria ser tingut en compte per Celaá i els consellers, als quals diverses ONG i experts han demanat aquest dimarts que “deixen de costat les seues diferències”, que posen fi a la incertesa i que, com els països europeus del nostre entorn, prenguen mesures educatives “concretes i atrevides”.