Els videojocs s’han convertit en una de les formes d’oci preferides de xiquets, adolescents i fins i tot de molts adults. No té res de dolent entretindre’ns d’aquesta manera. El joc és primordial en l’era tecnològica en la qual vivim, tant per al desenvolupament psicosocial com per a adquirir nombroses habilitats i destreses. Però quan el seu ús es torna excessiu i no hi ha un control sobre el contingut dels videojocs adequat a l’edat del jugador, jugar pot ser perjudicial en comptes de beneficiós.
Des de la Unitat de Prevenció Comunitària de Conductes Addictives de la Mancomunitat Camp de Túria s’està atenent més pares preocupats pel fet que els seus fills passen massa temps jugant als videojocs o amb el mòbil.
Quan cal preocupar-se
-Aïllament social. Si habitualment prefereixen quedar-se a casa jugant als videojocs a eixir amb amics al carrer. Això genera que no desenvolupen les habilitats socials de manera adequada.
-Disminució del rendiment escolar. Si les qualificacions escolars han empitjorat o els professors informen que no fan les tasques.
-Mala gestió del temps. S’empra excessiu temps en activitats relacionades amb els videojocs, superant el que es pretenia inicialment i augmentant gradualment dia a dia.
-Problemes de conducta. Malestar emocional, nerviosisme i irritabilitat quan es porta un temps sense jugar.
-Esclats d’ira en limitar el seu ús. Incapacitat de tolerar la frustració que genera no poder jugar o complir les normes establides, responent de manera ansiosa o agressiva.
-Problemes posturals o de visió i insomni a conseqüència d’utilitzar dispositius electrònics fins a altes hores de la nit.
Pautes per a poder controlar la situació
-Establiu junts un horari de joc i unes normes que haureu de complir totes dues parts. Doneu prioritat a les obligacions diàries, com les tasques escolars o domèstiques. Especifiqueu en quin horari es pot jugar i quines són les situacions o llocs en els quals no es pot utilitzar cap dispositiu electrònic tals com en el bany, durant els menjars o en el llit.
-Interessa’t per quin és l’ús que fan dels dispositius, a què juguen, quines xarxes socials tenen, amb qui parlen o quins són els seus interessos en la xarxa. A més, aquesta és una manera de reciclar-se en l’ús de les noves tecnologies i de compartir temps amb ells. Si els vostres fills són menors, el control parental dels dispositius és una eina que us serà de gran ajuda.
-Plantegeu i organitzeu activitats en família o amb amics que servisquen com a formes d’oci alternatives a l’ús de dispositius electrònics: excursions, esport, acampades, museus, cinema, etc…
-Informeu dels riscos d’internet quant a l’anonimat i la privacitat. Doneu-los a conéixer els problemes relacionats amb el mal ús (delictes en xarxa, cyberbulling, sexting, grooming) i la necessitat d’actuar en la xarxa amb les mateixes normes socials que en la vida real, sense faltar al respecte a ningú i sense donar informació personal a desconeguts.
Des de la UPCCA estan a disposició de manera gratuïta si necessiten assessorament o orientació per a posar en pràctica aquestes pautes.