El Ple del Consell ha aprovat el decret amb el que es declara bé immoble d’interés cultural (BIC) el conjunt de setanta campanes gòtiques valencianes.
Les campanes, datades entre 1250 i 1659, presenten unes característiques i una rellevància singulars per al patrimoni cultural valencià. Per això, tal com estableix la Llei de patrimoni cultural valencià, són objecte de mesures especials de protecció, divulgació i foment, i la seua declaració com a béns d’interés cultural s’ha de realitzar mitjançant un decret del Consell.
Aquest decret, per tant, inclou la relació de les setanta campanes gòtiques, així com la indicació del nom, l’any de fosa, la descripció, la localització i les mesures.
Cal recordar que la tramitació de l’expedient es va iniciar per resolució d’incoació de 18 d’abril de 2018, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport.
El procediment ha seguit la tramitació legalment prevista. S’ha concedit tràmit d’audiència als titulars dels béns i no s’ha produït cap al·legació contrària, i s’han inclòs en l’expedient els informes favorables del Consell Valencià de Cultura, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, i de les universitats de València, d’Alacant i Jaume I de Castelló.
La protecció projectada té com a finalitat posar les setanta campanes més antigues a resguard d’intervencions o canvis en les seues instal·lacions tradicionals que, partir de la
declaració, hauran de ser coneguts per la Direcció General de Cultura i Patrimoni. Els jous d’aquestes campanes hauran de continuar sent de fusta quan es reposen i hauran de
conservar, en la mesura que siga possible, els dissenys originals; quant a les campanes d’emplaçament fix, es procurarà que conserven les fixacions originals.
Entre aquestes campanes es troben la ‘campana Santa María’ de la parròquia de la Puríssima de Bétera, la Campana dels albaets de la parròquia de la Mare de Déu del Rosari d’Olocau, la Campana Maria del convent de Sant Gregori de l’Eliana i la Campana de Foc de l’església de la Sang de Llíria.