
(EFE) El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha tornat a condemnar a Espanya per no protegir un ciutadà dels sorolls nocturns provocats per locals de copes i terrasses de València, que van afectar a la seva vida privada, com ja va passar el 2004 amb el cas Bru Gómez.
Ambdós casos s’han produït a València i en edificis separats per escassos metres. Aquesta vegada es tracta de Miguel Conca Zarzoso, de 87 anys, resident al barri de Sant Josep des de 1962, una zona amb un “nivell acústic saturat”, segons l’Ajuntament de la ciutat.
La Sala Tercera del Tribunal Europa considera que, “a diferència dels arguments del Govern, aquest cas és molt similar al de Moreno Gómez”. I com va passar llavors, Conca “ha provat suficientment les conseqüències que el soroll ha tingut en la seva salut”.
Sí coincideix la sentència amb l’Executiu que “la mera declaració” municipal d’una àrea com acústicament saturada, “no pot considerar-se com una justificació per reconèixer el dany causat a tots els residents”.
Així, la sentència assegura que l’Estat “no ha complert amb la seva obligació positiva” de garantir al demandant el seu dret a la vida privada i familiar, que recull l’article 8 del Conveni Europeu de Drets Humans.
Recorda la sentència les nombroses queixes presentades pel demandant davant l’Ajuntament de València, abans de veure obligat a canviar les finestres per un doble vidre i a instal·lar aire condicionat per poder dormir a l’estiu amb les finestres tancades.
Espanya haurà d’indemnitzar Conca pràcticament amb les quantitats sol·licitades en la seva demanda: 7.000 euros en concepte de danys morals i materials (més de la meitat per les reformes realitzades en l’habitatge) i 6.671,26 per despeses i honoraris.
La sentència recorda que l’Ajuntament de València va acordar el 1983 no permetre cap nova llicència d’obertura, “cosa que mai es va complir”.El demandant també va aportar al procés un informe mèdic que confirmava la relació causa-efecte entre la contaminació acústica i l’ansietat que patia.
Un informe sol·licitat pel demandant va situar el nivell de so a la seva habitació al voltant dels 50 decibels i, de vegades, fins i tot als 60. El màxim permès per l’ajuntament en horari nocturn era de 30 decibels.