València acull el festival de videojocs, oci i tendència digital més gran d’Espanya
(E.F.E.) Grups ultres que portaven banderes d’Espanya i cantaven consignes per la unitat del país han rebentat la tradicional manifestació nacionalista i d’esquerres que cada 9 d’octubre recorre els carrers de València, i han provocat xocs i enfrontaments que han obligat a canviar el seu recorregut.
La marxa ha començat minuts abans de les 18 hores des de la plaça de Sant Agustí però mentre la capçalera avançava, en aquest enclavament s’han produït xocs i atacs físics i verbals entre simpatitzants d’extrema dreta i d’esquerra independentista, que han impedit a aquests últims unir-se a la manifestació.
Segons diversos testimonis, un centenar de “ultres” ha aïllat a desenes dels segons que han rebut cops i amenaces i la policia ha hagut de interposar-se entre els dos grups, enmig d’un ambient de tensió amb persecucions i “intervencions puntuals” dels antiavalots, segons la versió de la Delegació del Govern.
Durant una estona, els agents han retingut als simpatitzants “ultres” enmig del carrer de Colom, el que ha impedit al grup d’esquerres unir-se a la marxa que, convocada per la Comisió 9 d’Octubre que integren entitats, partits i sindicats d’esquerres, havien arrencat sota el lema “Sí al valencià”.
Entre els manifestants hi havia el diputat d’EU al Congrés Ricardo Sixto, que ha assegurat que era “evident” que la tensió pel conflicte de Catalunya ha esquitxat la manifestació de València i que la defensa del valencià i les seues senyes d’identitat “s’han entès de manera que no és certa “.
La Delegació del Govern ha confirmat que ni el grup d’extrema dreta ni la CUP, que havia convocat una manifestació per la independència i que finalment s’ha unit a la marxa de la Comisió 9 d’Octubre, tenien autorització, i de moment no hi ha constància de ferits ni de detinguts.
Finalment, el grup que es trobava aïllat ha pogut iniciar la marxa però la tensió no ha decrescut perquè durant el recorregut, els manifestants seguien sent increpats i insultats per persones que portaven banderes d’Espanya i que s’avançaven per la vorera, tancats per la Policia .
Quan el recorregut de la comitiva oficial es disposava a girar cap al Parterre, on estava previst que acabés, les amenaces de més simpatitzants “ultres” que els esperaven allà ha obligat els organitzadors a redirigir la marxa cap a la plaça d’Amèrica, on ara s’ubica la seu del PPCV.
Allà ha finalitzat però davant la falta de mitjans tècnics -estaven preparats al Parterre-, la policia ha cedit el seu megafonia per a donar lectura al manifest, en què els convocants han defensat “canvis socials i polítics que afavoreixin que la llengua i la cultura tornin a tenir futur “.
A més d’advertir contra “una amenaça recentralitzadora” que cal “parar amb la mobilització social unitària”, el manifest ha reivindicat “tornar la dignitat a la llengua” i respecte a la pluralitat i ha defensat una societat “moderna, igualitària, integradora, oberta i lliure “.
Sixto ha denunciat que durant la marxa han “estat perseguits per tota la ciutat per grups de feixistes intolerants” que no els deixaven manifestar-se “lliurement” i ha lamentat que hi ha hagut “cert perill”, encara que els manifestants no han respost a les provocacions de aquests “ultres”, i ha reconegut que han canviat el recorregut per evitar més enfrontaments, alhora que ha lamentat la “desinformació” sobre les seves reivindicacions.
“Hauríem de reflexionar. Els ànims s’han de calmar, hem de dialogar i debatre en el marc democràtic quines són les nostres reivindicacions però des de la pau i el respecte”, ha afegit.
El secretari d’Acció Cultural del País Valencià, Toni Gisbert, convocant de la marxa, ha posat èmfasi que “la seva” manifestació s’ha desenvolupat “amb total normalitat, en positiu” per dir “sí” al valencià, al Corredor Mediterrani ia una finançament just.
Ha exigit al president del Govern, Mariano Rajoy, que no “utilitze com a excusa el conflicte a Catalunya, que no té capacitat de resoldre, per marginar els valencians” i ha lamentat l’ús de la violència i que “grups minoritaris intentin que altres no puguin expressar la seva opinió “.
Noticias relacionadas
