‘Tejiendo territorio’, la jornada sobre periodismo de proximidad organizada por AMDComVal y Generalitat, llega a Castellón este 20 de junio
El jaciment arqueològic de València la Vella, ubicat en el terme de Riba-roja de Túria, es va fundar l’any 550 per part del rei Leovigildo per la seua ubicació estratègica en l’època. Així ho revela un estudi d’un grup d’investigadors amb les aportacions que s’han després a partir de les nombroses ceràmiques trobades en el passat mes de juliol en este enclavament.
Les troballes recents formen part del “II Curs d’arqueologia cristiana i visigoda en València la Vella”. Aquest curs està organitzat per l’Ajuntament d’aquest municipi, l’àrea de Cultura de la Diputació de València i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, dirigit per un equip d’investigadors format per Josep Maria Macias, Albert Ribera i Miquel Rosselló.
A més, a les troballes d’este estiu cal afegir els del passat any quan van aparéixer tres torres de l’antiga muralla i diverses àmfores procedents d’Eivissa, el mar Egeu i Tunis, facilitat per l’ús d’un georradar, que va permetre descobrir altres parts de l’antic jaciment com una gran plaça en la part baixa, uns quants murs i nombrós material i objectes de l’antiga fortificació. Les àmfores s’utilitzaven per a la importació de vi i oli.
Els investigadors consideren que la data de creació del jaciment es remuntaria a l’any 550 i el seu final el daten al voltant de l’any 700, una data que coincidix en el temps amb l’arribada dels musulmans en el 713, gràcies a les troballes localitzades en l’edició d’este estiu per part dels participants en la trobada. La funció d’este jaciment tindria un caràcter militar, basat en el centre fortificat que es va construir originàriament, assentat sobre una àrea de 4’8 hectàrees d’extensió, i que compliria tant les facetes defensiva com d’expansió, “un assentament visigot d’importància estratègica del tipus d’una ciutat de nova planta per a controlar directament un territori perifèric de recent adquisició per part del regne visigot”.
Els experts engloben la creació del centre l’any 550, en plena època de crisi del regne visigot entre els any 550 i 570, en el context de la guerra civil entre els reis Agila i Atanagildo, l’ocupació bizantina del sud-est de la península i la reacció posterior del rei Leovigildo que va permetre superar la crisi i també va posar les bases d’un regne fort i consolidat.
La contornada de la ciutat de València formaven part d’una frontera militaritzada en la que es va albirar la contesa entre els visigots i els bizantins fins a l’expulsió d’estos últim, d’ací la importància estratègica d’este assentament de Riba-roja de Túria, inclòs la captivitat del seu fill rebel Hermenegildo i, a més, albergar la seu del bisbe arrià fins al 589, quan es van convertir al catolicisme.
Finalment, les troballes d’enguany constaten que el final de València la Vella no es va deure al poder de destrucció dels seus oponents sinó al lent abandó que va tindre lloc entre finals del segle VII i inicis del VIII, la qual cosa suposa contradir la creença que va finalitzar 50 anys abans. Estos fets permeten deduir que València la Vella i el palau del Pla de Nadal, també d’època visigoda, es van succeir l’un a l’altre sense coincidències temporals.
En les cinc hectàrees que formen l’assentament és possible localitzar les delimitacions espacials en les que estava dividit, com les estades religioses com les esglésies i capelles, els ressorts civils de poder com el palau, les àrees de producció com els magatzems i zona artesanal, i, finalment, les residències i vivendes dels seus habitants, el futur de les quals es completarà en futures edicions amb noves prospeccions geofísiques a partir de les restes trobades fins al moment.
Noticias relacionadas
