La Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport ha reconegut la col·lecció museogràfica de la Casa de la Senyoria d’Olocau com a col·lecció museogràfica permanent de la Comunitat Valenciana.
Aquest edifici històric compta amb gran part de la història arqueològica, documental i gràfica de la localitat, a més de ser la seua oficina de turisme
Dins de les instal·lacions es troben monuments com una torre d’orige romà, utilitzada com a defensa d’una alqueria islàmica i aprofitada després com casa senyorial, de la Baronia primer i després del Comtat de la Vall d’Olocau, format pels actuals pobles d’Olocau, Marines i Gàtova. El conjunt és també conegut popularment com el Castell.
Aquesta és una casa de la Senyoria que va anar transformant-se fins que va ser arruïnada al final del segle XVII. El 1796, va ser reedificada de nou pels Fenollet i en 1805 la comtessa Simforosa Crespí de Valldaura, Vda. del comte Dídac de Fenollet i Vallterra, realitza les darreres modificacions, al convertir-la en part en la seua residència d’estiu.
La torre que segueix vigilant l’actual Olocau, és l’edifici mes vell de la localitat. La seua base pot ser de construcció romana, com altres que podem trobar en altres llocs del País Valencià. En una època determinada els romans per controlar a la població conquistada van construir aquest baluards. Al seu voltant s’han trobat restes i senyals d’unes obres romanes. Abandonades i en estat ruïnós al temps de la conquesta dels cristians aragonesos i catalans, aquells pobladors li van donar el nom de Pardines, topònim català, que significa lloc amb ruïnes, per les que sembla envoltaven la torre.